Cap_00_001a028.qxd

cap_02_049a062.qxd 06/06/2007 0:38 Page 49 INFORME DE LA COMUNICACIÓ A CATALUNYA 2005-2006 Josep M. Martí
Departament de Comunicació Audiovisual i de Publicitat
(Universitat Autònoma de Barcelona)
Durant el bienni 2005-2006, el sector radiofònic del Principat ha viscut un període marcatper les novetats legislatives, tant en l'àmbit català -amb l'augment de competències delCAC i la regulació del sector audiovisual- com en l'estatal -amb relació a les emissionsanalògiques i al procés de digitalització, que segueix estancat. Paral·lelament, continuenels canvis en l'estructura de l'oferta, tant de la ràdio generalista com de l'especialitzada,però sense aconseguir un augment de l'audiència. cap_02_049a062.qxd 06/06/2007 0:38 Page 50 (Informes, estadístiques,interpretacions) En aquest capítol farem l'anàlisi de l'evolució del sector radiofònic català en el decurs del període 2005-2006. Ho farem des de diferents perspectives: en pri- mer lloc, la contextual, és a dir, l'estudi de les transformacions experimentades pel marc regulador i l'entorn tecnològic; en segon lloc, veurem els canvis expe- rimentats en l'estructura del sector tant pel que fa als operadors, públics i pri- vats, com també a les modificacions de l'oferta programàtica, i, per últim, ana- 2. Reglamentació i absència de política La ràdio, com la televisió, ha estrenat enguany la nova Llei 22/2005, de la comunicació audiovisual de Catalunya (DOGC 4543, de 3 de gener de 2006), aprovada en un context polític força especial, el del govern tripartit. Aquest haestat el resultat d'un llarg procés d'elaboració que ha conduït a la realització d'un instrument legal força complex, que de vegades pot ser entès més com un reglament de funcionament que com una llei convencional. Tot i que el seu contingut és analitzat en un altre apartat d'aquest Informe1, podem dir que, en general, la llei de l'audiovisual ha estat rebuda pel sector radiofònic català més aviat com un símptoma d'orientació cap a polítiques més restrictives, contrària- ment a la política de liberalització que sembla ser una constant a tot Europa.
Aquest estat d'ànim, tot i buscant una possible entesa amb l'autoritat audio- visual encarregada d'aplicar l'esmentada llei, es va deixar sentir al llarg delsdebats del 3r Congrés de la Ràdio a Catalunya, celebrat a Barcelona el maig de2006, tal com recullen les conclusions d'aquesta trobada: "Hi ha plena coin-cidència entre el sector i el CAC sobre la necessitat de suprimir l'article 108que tracta sobre la publicitat en ràdio, i el 109c sobre publicitatinstitucional"2.
Des del punt de vista del sector privat, l'Associació Catalana de Ràdio tam- bé va manifestar el seu rebuig a aspectes concrets de la llei quan va interposarun recurs contenciós administratiu contra la conversió de les concessionsadministratives de les emissores de ràdio en llicències. Segons aquesta entitat,el canvi introduït al nou text legislatiu és contrari a l'actual legislació espanyo-la, suposa la impossibilitat de transmetre les esmentades llicències i permetl'augment discrecional de les condicions d'explotació. La llei, recorreguda també pel Govern espanyol, va motivar una resolució del Tribunal Constitucional amb data de 26 de setembre de 2006 en què en sus-penia de manera cautelar un gran nombre d'articles. Més tard, el 18 de gener de2007, aquest organisme va aixecar la suspensió de la majoria d'articles -finsque es produeixi una sentència definitiva. Es va mantenir, però, la suspensió del'article 56 i de la disposició transitòria segona, un fet que, segons la interpreta-ció que en fan els demandants de l'Associació Catalana de Ràdio, de momentmanté vigent la transmissibilitat de les concessions3.
La segona meitat de 2006, la situació política del país, a cavall entre la fi (1) Vegeu, en aquest mateix informe, el ca-
agònica d'un govern i un anunciat període electoral, va portar a una paralitza- pítol "Les polítiques de comunicació".
ció de les necessàries polítiques actives per al sector radiofònic català, sobretot (2) Vegeu 3r Congrés de la Ràdio a Cata-
en aspectes tan importants com el desplegament del mapa radiofònic d'FM i el lunya [En línia] (2006): Conclusions.
<http://kane.uab.es/congresdelaradio/ desenvolupament del DAB. Segons algunes opinions recollides en el sector, conclusions.pdf> [Consulta: març de 2007].
l'absència de política per part del Govern ha estat substituïda per l'aparició com (3) Dictamen jurídic de l'ACR (2007). Edi-
a agent actiu i quasi únic en el sector de l'organisme regulador, és a dir, del cap_02_049a062.qxd 06/06/2007 0:38 Page 51 Consell de l'Audiovisual de Catalunya, que s'ha fet present de manera conti- nuada, convertint-se en intèrpret de les lleis vigents i aplicant instruccions reglamentàries que són particularment sensibles pels operadors, com per exem- ple les derivades de la Llei de normalització lingüística, tant en l'apartat dels programes en català com en l'emissió de música catalana. El resultat d'aquesta activitat de control s'està transformant en una creixent burocratització de lesrelacions dels operadors, públics i privats, amb el CAC, centrada en declara- cions trimestrals molt detallades sobre els continguts que emeten i molt parti- 3. El DAB no arriba, l'FM s'amplia, el DRM a La transformació i l'evolució dels diferents suports de difusió digital estan vin-culades a la incertesa i als canvis sobtats. Els darrers 15 anys moltes de lesprognosis efectuades sobre la implantació dels esmentats suports han fracassati això ha anat creant una certa reacció conservadora per part dels operadors,sobretot els privats, que tenen dubtes continuats sobre la necessitat de fer lainversió que cal per al seu desenvolupament. Aquesta manca de fe també esprojecta en el fet que el sector no duu a terme les activitats de promociónecessàries per aconseguir la seva implantació social.
En anteriors edicions d'aquest Informe4 hem desenvolupat a bastament el tema del DAB, la tecnologia digital de difusió radiofònica que, si bé no haviade substituir l'analògica com succeirà en el cas de la televisió, havia d'acabarimposant-se a l'FM. Si fins ara ens havíem referit als retards de la seva implan-tació, ara sembla que podem confirmar que es tracta d'una situació d'estanca-ment quasi definitiu.
Un fet produït el 2006 podria refermar aquesta teoria: l'aprovació per part del Govern espanyol5 del Pla Tècnic Nacional de Radiodifusió Sonora enModulació de Freqüència (FM), que aprofita al màxim les possibilitats de l'es-pectre radioelèctric, fins a l'extrem, segons manifesten els experts en la matè-ria, d'arribar a esgotar-lo, de tal manera que en el futur es pot convertir en unafont de conflictes per les interferències que pot causar entre operadors (Noti-cias de la Comunicación, núm. 264, pàg. 23).
L'objectiu d'aquest pla és acabar amb l'elevat nombre d'emissores il·legals existents al país i també, per a algunes empreses radiofòniques d'àmbit estatal,la possibilitat de millorar la seva cobertura territorial, competint amb les gransxarxes consolidades. Pel que fa a Catalunya, el reconeixement legal de novesfreqüències d'FM constitueix l'ocasió de legalitzar les atorgades fa uns anys demanera provisional a diferents operadors catalans en allò que es conegué coma pla pilot6.
La creença que el nou Pla Tècnic d'FM suposa forçar al màxim la capacitat de l'espectre està ben fonamentada: en total, es repartiran 866 llicències per aemissores privades i 235 per a públiques (Noticias de la Comunicación, núm.
264, pàg. 23). A Catalunya n'hi pertoquen 105, suficients a priori per recollir elcentenar inclòs a l'esmentat pla.
(4) Vegeu el capítol "La ràdio" de l'Informe
Un segon fet que pot haver passat desapercebut però que podria explicar el de la comunicació a Catalunya 2003-2004.
pessimisme sobre el futur del DAB a Espanya i a Catalunya en particular és, el (5) BOE 223, de 18 de setembre de 2006.
mes de juny, la modificació per part del Consell de Ministres del Pla Tècnic (6) Vegeu el capítol "La ràdio" de l'Informe
de la comunicació a Catalunya 2003-2004.
Estatal de la Ràdio Digital Terrestre, en el sentit d'ajornar fins al 31 de desem-bre de 20117 l'obligació que tenien els operadors que havien obtingut conces- (7) Vegeu el Reial Decret 776/2006, de 23
de juny (BOE 150, de 24 de juny).
cap_02_049a062.qxd 06/06/2007 0:38 Page 52 (Informes, estadístiques,interpretacions) sions per a tot el territori espanyol d'arribar al 80% de la seva cobertura. Pelque sembla, l'Associació Espanyola de Ràdios Comercials (AERC: 2006) havia sol·licitat aquesta mesura al Govern espanyol amb la finalitat de no afe- gir més despeses a un suport de difusió que continua sense tenir explotació comercial possible a mig termini. Aquesta mesura administrativa no va ser seguida per l'anterior Govern català, primer entestat a tirar endavant el pla aprovat en el seu moment i, després, en ple període preelectoral, poc disposat arealitzar una revisió tal com li van sol·licitar els concessionaris8.
Els operadors, sobretot els espanyols, un cop aturat el desplegament del DAB i esgotada la capacitat de la banda d'FM, pensen ara què han de fer amb les més de 300 emissores d'AM que hi ha a Espanya, l'audiència de les quals recula i obté els índexs més baixos entre els països europeus i americans9. La solució ha arribat gràcies a una tecnologia de difusió, el Digital Radio Mon- diale (DRM), impulsada per un consorci creat el 1998, present a 30 països i que té més de 100 membres entre fabricants, operadors i institucions públiquesde comunicació. La norma tècnica, aprovada el 2001 per l'ETSI (European Telecommunications Standards Institute) es troba en període de proves a dife-rents indrets del continent, entre ells, Espanya10.
La gran virtut del DRM és la seva aplicació en les bandes inferiors a 30 MHz, és a dir, a les que coneixem com ona mitjana, ona llarga i ona curta.
Digitalitza les freqüències actuals; ofereix qualitat de so estereofònic; potincorporar informació escrita i imatges, i requereix una ocupació no exhausti-va de l'espectre. Les proves realitzades fins ara en alguns països, fonamental-ment als Estats Units, han estat força satisfactòries. El consorci del DRM noexclou, en el futur del desenvolupament de la seva tecnologia, la complemen-tarietat amb el DAB. Per tant, pel que sembla, els tècnics imaginen un futur demultisuports digitals multinorma, una cosa que ja és una realitat des del puntde vista de la recepció, tenint en compte que a la fira més important del sectoraudiovisual, l'IFA de Berlín, es va presentar, en l'edició de 2005, un aparellcapaç de rebre ràdio analògica i digital en diferents normes de codificació.
A Catalunya, on la majoria dels operadors, públics i privats, disposen úni- cament d'emissores d'FM, no sembla que aquesta qüestió hagi desvetllat massainquietud, tot i que l'ajornament del desplegament del DAB i el possible èxitde les proves de DRM podrien suposar un canvi fonamental en l'entorn tec-nològic de la radiodifusió catalana.
4. Transformacions en l'estructura del sector Passat el període de desplegament del pla pilot viscut durant el bienni 2004-2005, el mapa radiofònic català sembla viure una etapa d'una certa estabilitza-ció, malgrat que s'hagin produït un seguit de fets que poden marcar tendènciesa les quals caldrà restar atents per veure'n l'evolució.
(8) L'Associació Catalana de Ràdio va fer
4.1. Canvis en les empreses i en les xarxes (9) Del 56,1% dels majors de 14 anys que
Pel que fa al sector públic, el 2006 hem passat de la mort anunciada de Ràdio diuen que escolten diàriament la ràdio, so- 4 a la seva possible salvació. El procés de reestructuració de RTVE, dissenyat lament un 5% escolten emissores de la ban-da d'AM (AIMC, 2007).
per estalviar costos de producció i procedir a una reducció del 40% dels seus (10) Per a més informació sobre el DRM,
efectius suposa, segons el pla de viabilitat de la SEPI, la desaparició de la pri- vegeu Digital Radio Mondiale [En línia]: mera emissora que va emetre regularment en català després de la Guerra Civil.
<www.drm.org> [Consulta: març de 2007].
cap_02_049a062.qxd 06/06/2007 0:38 Page 53 La creació, el mes de gener de 2007, de la Corporació RTVE i el nomenament d'un nou equip directiu, així com la intervenció del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació del Govern català, sembla que podran garantir la seva continuïtat sota una fórmula que encara no ha estat donada a conèixer en el La resta del sector públic ha experimentat alguns petits canvis que cal remarcar. En primer lloc, el reajustament produït en el Grup d'Emissores de Catalunya Ràdio. L'emissora ha mantingut el lideratge en el conjunt de la ràdio catalana i ha dut a terme alguns reajustaments fonamentalment a dos dels seus canals, Catalunya Música i Catalunya Informació, bàsicament a nivell de la graella i del rellotge de programació. A més, també ha realitzat una canvi radical a Catalunya Cultura, transformant-la en un canal orientatfonamentalment als joves: ara és iCat FM, un format que fa de l'emissió a Internet amb quatre canals diferenciats un dels seus trets distintius. Aquests canvis es realitzen en una línia de clara homologació amb la política pro- gramàtica que duen a terme els grans grups radiofònics públics europeus11.
En segon lloc, també sembla clara la política de consolidació del grup COMRàdio, ja no solament com a empresa productora de serveis per a lesemissores municipals sinó també com a xarxa consolidada, a partir de l'ator-gament de 20 freqüències a tot el territori català, sorgides del nou Pla Tècnicd'FM aprovat pel Govern espanyol12.
Pel que fa al sector privat, cal destacar l'última crisi produïda a Ona Catala- na. Aquesta empresa, sorgida arran de les concessions de l'any 1999, ha tingutuna evolució complicada i econòmicament negativa des del seu primer exercicieconòmic. Després que RAMSA (Radio Ambiente Musical), vinculada a lafamília Daurella, n'assumís la gestió l'any 2004, es va produir una profundareestructuració que va reduir sensiblement els seus efectius i li va fer perdrepossibilitats competitives en el mercat, tant pel que fa al seu canal generalistacom al musical (Ona Música); la venda a Grupo Prisa el 2005 ha suposat laprogressiva integració en el grup Unión Radio a Catalunya, així com una novareducció substancial de la plantilla i un canvi anunciat de format.
La darrera novetat és l'entrada de Kiss FM en el mercat català. Aquesta cadena musical, vinculada a l'empresari asturià Blas Herrero, havia intentatsuplir la seva absència en un indret tant important com Catalunya amb l'ocupa-ció de freqüències no atorgades el Nadal de 2004 (Avui, 21-05-04, pàg. 79).
Des de desembre de 2006 ho va fer per la via de la compra de les accions deRadio Club 25, empresa en què ja hi participava, propietària de l'emissora delmateix nom i de dues freqüències del pla pilot. Encara que no es disposa d'in-formació sobre la quantia econòmica que va suposar l'operació, es converteixen la segona gran transacció radiofònica realitzada a Catalunya els darrers 15anys, després de la d'Ona Catalana.
4.2. Una inversió publicitària de difícil contorn Un aspecte que també condiciona l'estructura del sector radiofònic és el financer.
El mercat publicitari català reflecteix la problemàtica generada pels factors con-textuals comuns a quasi tots els mitjans i també respon a aspectes interns, especí-fics de la seva estructura, així com de les característiques de l'oferta programàtica.
(11) La major part dels grups públics ofe-
La ràdio com a mitjà tradicional evoluciona en un context caracteritzat pel reixen tres canals diferenciats, un de gene-ralista; un de música clàssica i cultura, i un creixement de l'oferta de televisió -particularment local- i la creació de nous mitjans -com ara Internet-, però també per la implantació de la premsa gratuïta, (12) Vegeu, en aquest mateix informe,
que han anat afectant, els darrers anys, el seu core business.
l'apartat sobre la ràdio local dins del capí-tol "La comunicació local".
cap_02_049a062.qxd 06/06/2007 0:38 Page 54 (Informes, estadístiques,interpretacions) Des del punt de vista del mateix sector les coses no van gaire millor. Ja hem indicat en aquest mateix capítol el creixement constant del nombre d'ofer- tes programàtiques, les quals, siguin públiques o privades, tenen la publicitat com a font important de finançament. La resultant final de tot això és la confi- guració d'un mercat hipercompetitiu, en què tots lluiten entre tots, on hi ha canvis constants i que, per tant, requereix dels operadors una capacitat d'adap- tació permanent a les circumstàncies específiques.
Com comprovarem més endavant, el mercat publicitari català té una forta dependència de l'espanyol a causa de dos factors importants: el primer és que operen a Catalunya cadenes d'àmbit estatal, les quals ingressen publicitat de grans anunciants en funció dels programes emesos en xarxa per tot Espanya. A més, tenen una altra font d'ingressos a través de la publicitat d'anunciants d'àm- bit català o local que inverteixen en els espais d'aquest tipus dels quals també disposen les emissores de les esmentades xarxes estatals. En segon lloc, tenimxarxes catalanes que, a més de la publicitat provinent dels grans anunciants del país i dels locals, també obtenen inversió dels anunciants d'àmbit estatal, ja que aquests, sabedors del pes específic que tenen en el conjunt de l'audiència, no volen renunciar a contactar amb el 18% o 20%, segons els casos, dels seusfuturs clients o consumidors.
Fent un cop d'ull a aquestes interrelacions en el mercat català es pot veure que la inversió publicitària en ràdio ha seguit, el període 2002-2005, un pro-grés evident (vegeu el gràfic 1).
Gràfic 1. Evolució dels ingressos publicitaris de la ràdio
a Espanya (2001-2005)
Tal com podem observar al gràfic 1, a partir de 2002 el mercat publicitari radiofònic espanyol va experimentar una recuperació que l'ha anat portant auns creixements per damunt de l'IPC, els quals expliquen el dinamisme delsector i la seva capacitat de generar l'interès dels anunciants i també dels plani-ficadors publicitaris.
cap_02_049a062.qxd 06/06/2007 0:38 Page 55 Una dada important és que més de la meitat dels ingressos es realitzen a l'àmbit local (Yarza, 2006) (vegeu el gràfic 2).
El resultat d'aquest gràfic, a més d'informar-nos de les fonts d'abastament del sector radiofònic a Espanya, també serveix de metodologia per calcular l'a-bast real del mercat radiofònic català. En l'apartat Cadenes publicitat nacional,s'hi contenen els ingressos de les grans xarxes; en el següent, Cadenes publici-tat distribuïda, hi ha la publicitat que aquests mateixos anunciants destinen perreforçar l'impacte de les seves campanyes a alguns indrets del territori, fet quea Catalunya, com veurem, té la seva importància; per últim, en l'apartat Emis-sores independents, s'inclouen els ingressos publicitaris generats per les emis-sores que no pertanyen a cap cadena d'àmbit estatal.
Gràfic 2. Canals d’inversió publicitària radiofònica a España
(2005)
Utilitzant una metodologia d'anàlisi semblant, en ocasió del 3r Congrés de la Ràdio a Catalunya, celebrat el 2006, es va presentar el primer estudi (Yarza,2006) que fixa els contorns reals del mercat publicitari català, tal com quedenreflectits a la taula 1.
Taula 1. Ingressos publicitaris del sector radiofònic a Catalunya (2005) (en milions d’euros)
Ingressos
Pes local
Ingressos Cadena
Pes Catalunya
Total ingressos
Creixement
+ distribuïda
corresponents a
sobre total
2004/2005
distribuïda
sobre total
Catalunya
Catalunya
Font: Elaboració pròpia a partir de Yarza (2006).
Aquesta taula fixa el volum del mercat publicitari radiofònic català i aporta algunes dades importants. A la primera columna s'inclouen els ingressos gene-rats en els mercats locals catalans, més la publicitat que arriba per la via de lescampanyes dels grans anunciants estatals; a la tercera, s'ha valorat la part delsingressos de les cadenes espanyoles que corresponen a Catalunya en funció de cap_02_049a062.qxd 06/06/2007 0:38 Page 56 (Informes, estadístiques,interpretacions) l'audiència que les emissores catalanes aporten a les esmentades xarxes, i a la quarta, es calcula la participació del sector radiofònic català en el mercat publi-citari estatal que, com veiem, suposa el 16,1%.
Un aspecte important a remarcar és que el sector radiofònic català té una dependència rellevant de la política de planificació publicitària dels grans anunciants espanyols; com veiem, un 23,5% dels seus ingressos provenen de la publicitat en cadena de les grans xarxes espanyoles, xifra a la qual cal afegir la publicitat que aquests mateixos distribueixen a les xarxes catalanes, públiques i Una segona informació fins ara no disponible és el repartiment de la inver- sió publicitària segons el model de programació, una dada que permet conèixer com els resultats d'audiència no sempre es corresponen amb els ingressos.
Gràfic 3. Repartiment d'ingressos publicitaris segons el model de
programació (2005)
Ingrés per oient
Nota: Quotes de mercat a Catalunya. Base: 67,2 milions d'euros i 3,7 milions d'oients.
Font: Yarza (2006).
Tal com es pot observar al gràfic 3, la ràdio generalista obté una prima d'in- versió de 3,8 punts pel damunt dels seus resultats d'audiència, una dada que podria ser explicada a partir del fet que la planificació de les campanyes publi- citàries en aquest tipus d'emissores no es fa sempre per raons estrictes de per- centatge d'audiència, sinó en funció de criteris d'influència política i social, donada la repercussió que té aquest model de programació.
La situació del panorama de la radiodifusió catalana pel que fa a l'audiènciapresenta algunes dades preocupants. Malgrat l'augment exponencial del nom-bre d'emissores d'FM dels darrers anys i també l'increment de l'oferta, la pene- cap_02_049a062.qxd 06/06/2007 0:38 Page 57 tració del mitjà sembla estancada. Està exactament un punt per sota de la mit- jana espanyola, però a gairebé sis punts d'altres comunitats autònomes, com és el cas de Madrid13. Si mirem el temps d'escolta, una altra dada que revela la fidelitat de l'audiència, els resultats tampoc no són gaire positius, ja que aquí elpercentatge també és menor -no arriba a dues hores diàries de mitjana (AIMC, Fins ara, les baixes xifres d'audiència de ràdio amb relació al conjunt de la població s'havien justificat per la insuficiència dels instruments de mesura del'audiència a causa de la complexitat del mercat català. Però aquest problemaes va arranjar parcialment amb l'acord a què van arribar el 2003 els radiodifu-sors catalans, públics i privats, per a la realització d'un estudi específic del'EGM per al nostre país, denominat "EGM Ràdio Catalunya", que comporta larealització de 25.000 entrevistes anuals dividides en tres onades. Segons elsexperts, aquest elevat nombre d'entrevistes amb relació a l'univers a investigar-els majors de 14 anys residents- augmenta la fiabilitat de l'estudi i permet feraflorar l'audiència de les emissores més petites escampades pel territori. Peròparadoxalment, tot i el suposat augment d'inversió en la recerca, els resultatsdiuen que no hi ha hagut increment del percentatge de penetració del mitjàradiofònic.
5.1. Ràdio generalista: reconfiguració de l'oferta encatalà La dada més rellevant que podem oferir en aquest apartat és que en el període2004-2006 s'ha produït una reestructuració en la composició del mercat de laràdio generalista en català. La crisi d'Ona Catalana i el seu canvi de format,afegit a la pèrdua d'audiència de COMRàdio (vegeu la taula 2) i l'estancamentcontinuat de Ràdio 4, han deixat aquest segment en una mena de duopoli inte-grat per Catalunya Ràdio i RAC1, cadena que ha experimentat un creixementconstant en totes les onades de l'EGM des de l'any 2004 fins a l'actualitat. En Taula 2. Rànquing d'audiència del mercat de la ràdio generalista a
Catalunya (2004-2006) (en milers d'oients)
Cadenes generalistes
Acumulat 2006
Acumulat 2004
Febrer-Novembre
Febrer-Novembre
(A) Són dades de 2002, ja que l'any 2004 RNE no participava de l'EGM.
(B) Punto Radio es va posar en marxa com a cadena el setembre de 2004. A Catalunya opera a (13) Un 55,1% dels majors de 14 anys diuen
que escolten la ràdio a Catalunya, enfront
d'un 61,3% que diuen que l'escolten a Ma- Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'EGM Catalunya. Acumulat 2006 i 2004. Dades cap_02_049a062.qxd 06/06/2007 0:38 Page 58 (Informes, estadístiques,interpretacions) Taula 3. Programes per franges horàries de la ràdio generalista i
audiència obtinguda (2006) (en milers d'oients)
Matí - Acumulat 2006
Programa
Migdia-3r Acumulat 2006
Programa
Tarda-3 Acumulat 2006
Programa
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'EGM Catalunya. Acumulat 2006. Dades dedilluns a divendres.
tot cas, la seqüència de dades dels darrers 5 anys, exactament des de les últi- mes concessions amb l'afegitó del pla pilot, permet gairebé assegurar que és difícil que sobrevisqui més d'una cadena generalista comercial en català. Pel que fa a la resta de les públiques, els resultats d'audiència des del punt de vista quantitatiu difícilment asseguren la seva viabilitat econòmica i només poden ser justificades pel fet del servei públic que desenvolupen, encara que siguin redundants en la majoria de les demarcacions catalanes.
La foto del rànquing de cadenes generalistes, tal com es pot veure a la taula 2, reflecteix els fets que hem comentat més amunt i també fa evident l'estabili- tat d'algunes posicions, com el cas de Cadena SER, que continua mantenint elsegon lloc sense massa canvis. Altres dades a tenir en compte fan referència al'augment de COPE, la baixada d'Onda Cero a partir de la marxa de Luis delOlmo i l'aparició de la nova cadena liderada per aquest professional, PuntoRadio, que sembla haver-se emportat els oients que tenia abans.
cap_02_049a062.qxd 06/06/2007 0:38 Page 59 Taula 4. Programes informatius per franges horàries de la ràdio
generalista i audiència obtinguda (2006) (en milers d'oients)
Programa
Programa
Programa
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'EGM Catalunya. Acumulat 2006. Dades dedilluns a divendres.
Des d'un punt de vista estrictament del model de programació, la taula 3 evidencia que a Catalunya la ràdio generalista, amb independència de la llen- gua de comunicació, no ofereix diferències substancials en la majoria de grae- lles respecte al model dominant a Espanya. És a dir, està centrada bàsicamenten la informació i l'entreteniment, i utilitza en cada franja horària de programa- ció l'estratègia de la competència directa: gènere contra gènere, presentador contra presentador. Un exemple del que diem és que en el decurs de 2006 les dues ràdios generalistes en català, Catalunya Ràdio i RAC1, s'han dedicat a prendre's entre si alguns dels presentadors estrella respectius.
A la taula 3 es pot veure la seqüència de l'oferta de programes de la grae- lla i els seus resultats en les diferents franges horàries: matí, migdia, tarda ivespre.
5.2. Ràdio musical: fenòmens de canibalització La ràdio musical a Catalunya ha estat tradicionalment a l'avantguarda del con-junt del sector a Espanya. La seqüència històrica de dades d'oferta i d'audiènciadels darrers 20 anys fa evident que molts dels nous formats neixen a Catalunyao és aquí on es desenvolupen més ràpidament, per triomfar més tard a escalade l'Estat (Martí, 1996). El problema d'aquest model de programació aCatalunya és que mentre que l'oferta de nous formats creix, l'audiència assolida cap_02_049a062.qxd 06/06/2007 0:38 Page 60 (Informes, estadístiques,interpretacions) Taula 5. Rànquing de programes esportius de la ràdio generalista
a Catalunya
Migdia (dilluns - divendres) - 3r Acumulat 2006
Programa
Vespre (dilluns - divendres) - 3r Acumulat 2006
Nit (dilluns - divendres) - 3r Acumulat 2006
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'EGM Catalunya. Acumulat 2006. Dades dedilluns a divendres.
no augmenta en la mateixa mesura. Per tant, el que acaba succeint és que unes emissores "es mengen" els oients de les altres, d'una manera gairebé continuada.
El pes dels formats musicals en el conjunt del consum de la ràdio a Cata- lunya queda clarament reflectit a la seqüència històrica del que ha succeït els La ràdio musical catalana, pionera en les dècades dels vuitanta i noranta en la implantació dels formats musicals clàssics de la ràdio comercial americana,es troba des de fa anys immersa en un fenomen de concentració d'oferta, cen- trada en aquells formats que resulten més rendibles des del punt de vista de la comercialització de la seva audiència. Passada la febre dels formats juvenils de música de llistes, l'oferta musical ha començat un procés de major implantació entre l'audiència adulta, és a dir, els segments d'audiència a partir dels 25 anys i fins als 40, coincidint amb els públics objectius més interessants per als anun-ciants, donada la seva capacitat econòmica i de consum.
Aquesta reorientació de l'oferta es fa sentir a Catalunya des de l'inici de 2000 a partir de diferents fets: en primer lloc, els canvis experimentats en laplaylist del líder, 40 Principales, que restringeix les novetats i emet música mésconsolidada, configura una estratègia que ha estat seguida pels seus competi-dors més directes, com Flaix FM i Europa FM. En segon lloc, s'ha produït unagran concentració d'oferta en els formats anomenats de música per a adults,coneguts tècnicament com AC i representats a Catalunya per M80 Radio, RAC105 FM, Ràdio Flaixbac i Radio Club 25. Aquest darrer grup d'emissores haportat fins a les últimes conseqüències el fenomen de canibalització al qualfèiem referència en iniciar aquest apartat; és a dir, competeixen pel mateixtipus de públic amb una orientació musical i un estructura de graella on predo-mina el màxim temps de música continuada d'artistes consagrats i d'èxits reco- cap_02_049a062.qxd 06/06/2007 0:38 Page 61 Taula 6. Rànquing d'audiència d'emissores de formats musicals a
Catalunya (2004-2006) (en milers d'oients)
Emissora
(A) Radio Tele-Taxi també incorpora les dades de Radio RM.
Font: Elaboració pròpia a partir de l'EGM Catalunya. Dades acumulades. No hem inclòs les emisso-res que tenen menys de 25.000 oients.
neguts pels oients. En la mateixa línia podríem assenyalar la competència directa entre el Grup Tele Taxi i Radiolé, aparegut el 2006 i que ha tingut incidència en la disminució de l'audiència del primer.
espanyol sembla quefixarà les dimensions - Durant el període 2004-2006 el sector radiofònic ha registrat un canvi del seu marc legal de referència amb la posada en marxa de la nova Llei de la comuni- cació audiovisual. Paradoxalment, en aquest mateix temps els canvis en el Govern de la Generalitat han provocat una paràlisi en la seva aplicació. Totsembla indicar, però, que els propers mesos assistirem al desenvolupament de la nova normativa i també a la interpretació que en farà el CAC per mitjà de les seves instruccions, cosa que tindrà la seva importància en aspectes sensi-bles per als operadors, com la publicitat.
- El nou Pla Tècnic d'FM aprovat pel Govern espanyol sembla que fixarà les dimensions definitives de l'espectre en aquesta banda d'emissiói consolidarà les freqüències atorgades el seu dia en el pla pilot.
- El context tecnològic no ha aclarit gaire les alternatives de futur immediat per a la difusió digital. Sembla clar que s'haurà de produir l'enterrament defini-tiu del DAB, tot i que encara no està decidit si l'alternativa serà el DRM. Tot fapensar, doncs, que, a diferència de la televisió, la radiodifusió sonora serà mul-tinorma i multibanda però poca cosa més.
- A Catalunya continua consolidant-se un model de ràdio pública a tres nivells: l'estatal, l'autonòmic i el local. El pla de sanejament de la Corpora-ció RTVE li ha suposat un aprimament d'estructura i la reducció de la sevapresència territorial, la qual cosa fa que a hores d'ara el futur de Ràdio 4, ladegana en català, pengi d'un fil. No hi ha hagut canvis substancials en elGrup d'Emissores de Catalunya Ràdio, tret d'alguns reajustaments en lesprogramacions de Catalunya Ràdio, Catalunya Música i Catalunya Informa- cap_02_049a062.qxd 06/06/2007 0:38 Page 62 (Informes, estadístiques,interpretacions) ció i el canvi de format de Catalunya Cultura, que ha passat a anomenar-se - Per primera vegada en molts anys comencem a saber els contorns del mercat publicitari català, que representa el 16,1% del total espanyol i que té una forta dependència dels grans anunciants estatals i dels ingressos de les - Continuen produint-se canvis en l'estructura de l'oferta, tant de la ràdio generalista com de l'especialitzada. Malauradament, però, l'audiència està estancada, fet que constitueix una dada alarmant i que planteja incògnites AERC (2006): Circular Asociados. Madrid: Edició policopiada.
AIMC (2007): Marco General de los Medios en España 2007. Madrid: AIMC.
Martí, Josep Maria (1996): La ràdio a Catalunya. Barcelona: CEDIC, Generalitat de Catalunya.
Yarza, Enric [En línia] (2006): "Els límits del mercat publicitari radiofònic català", ponència presentada al 3r Congrés de la Ràdio a Catalunya.
<http://kane.uab.es/congresdelaradio/limits_mercat_publicitari.pdf> [Con-sulta: abril de 2007].

Source: http://www.portalcomunicacion.com/informe_07/pdf/cat/informe0506_cap2_cat.pdf